Tarda entretinguda a Gotoshit’s House

Ahir diumenge, a la tarda, les meves germanes i jo vam passar una estona ben entretinguda i agradable. Van venir a prendre el te Mrs. Jaka i Mrs. Arare, que són encantadores. Mrs. Jaka té un do per als animals: té una vaca que anomena Katerina, amb qui ha fet una transferència especial. Mentre ens explicava com n’és d’espavilada, l’Ethel obria els ulls de bat a bat, com a taronges, suposo que imaginant-se la ròtula de l’animaló. Pobra, l’heu de perdonar, està trastocada. I Mrs. Arare va estar esplèndida: ens va portar uns quants llucets del seu mar i vam intercanviar música de Mr. Nyman. Crec que podem arribar a ser grans amigues amb les dues.

A elles ja els ho vaig explicar (o sigui que espero que em disculpin la repetició): ahir vaig intuir que entre la senyoreta Dorothy i el jove Tendersmind hi ha un cert sentiment. Sobretot ho noto als ulls d’en George, que són innocents i que expressen una devoció per la preciosa filla dels McAnzo. Ella em sembla que no està gaire segura del que sent pel xicot; l’altre dia, a la inauguració de l’Aula de Música em va confessar que el troba una mica xixerel·lo. Bé, les dones d’ara pugen més fortes i segures que abans i no estan per orgues. Però jo els hi auguro un cert futur junts… Ni que sigui per unes quantes nits de sexe… (Ai, mare de déu santíssima, què acabo de dir).

Ahir, mentre Mrs. Jaka i Mrs. Arare prenien el te amb nosaltres també va venir en Joe a veure la Caroline, que, com sempre, es va posar la pamela fúcsia que va heretar de la mamà, que tenia el mateix mal que ella, tricofàgia. I, ves per on, també van venir Miss Stopmen i Miss Bombay, que ens van portar una ampolla de ginebra. Les dues són molt aficionades al gin-tònic i ens en van preparar per a totes. L’Ethel va perdre l’oremus (encara més del que el perd habitualment) i feia tonteries. Vam acabar la reunió quan vam veure que s’anava tocant les parts mentre cridava el nom de Mr. Pshyco. No té remei…

[Fotos: el jove George Tendersmind i les amigues Stopmen i Bombay]

L'Aula de Música de PJSchool

No m’agradaria que es pensessin que sóc una criticona de poble que deixa la llengua solta sense justificació, i, per això, voldria explicar-los per què faig certs comentaris despectius sobre la Rottenbreath. No m’hi entetindré gaire (estaran d’acord que cadascú pot arribar a conclusions per si mateix), però cal que sàpiguen que la Rottenbreath, de nom Linda, és una d’aquelles persones sense escrúpols que no té miraments amb ningú si es tracta d’arribar allà on li interessa. De vegades penso que aquelles dents fosques que té se li ennegreixen a cada mala passada que fa…

PJSchool, fa uns cinc anys, comptava amb una mestra excel·lent, Finny Greenchamp, que era carinyosa amb els nens i els ensenyava la manera correcta de comportar-se. Quan Miss Rottenbreath s’instal·là a PJVille, tots vam estar contents que hi arribés una jove intel·lectual i vam pensar que podia ser una bona ajudant de Miss Greenchamp, que ja es feia gran i necessitava un cop de mà. Però la Rottenbreath és d’aquelles senyoretes que enganyen, que semblen agradables d’entrada, però que, de seguida comencen a teixir fils i a fer-se aliats per acomplir els seus objectius, de manera que poc a poc va anar fent contactes amb Mr. Mengele, va embadocar Mr. Pickbirds, una persona excel·lent, va fer certes visites nocturnes a Sir Clown, i així va aconseguir arraconar Miss Greenchamp, que, sota la seva influència malèfica, va anar consumint-se i deixant de fer cada vegada més tasques de l’escola. La Rottenbreath es feia veure a les tertúlies, organitzava lectures poètiques a casa seva amb els joves estudiants de PJSchool sense convidar la Finny, i finalment va escampar el rumor que la mestra més generosa i despresa que hi ha hagut mai s’entenia amb la meva germana Ethel… Com poden veure, es tracta de mètodes bruts per tal d’arribar a ser la directora de PJSchool; i, bé, ho va aconseguir.

Abans d’ahir la Rottenbreath ens va convidar a la inauguració de l’Aula de Música de l’escola i hi vam anar amb la Caroline i Miss Greenchamp. Malgrat tot el que he dit, era important assistir-hi, perquè s’hi aplegà el millor de cada casa i vaig pensar que potser s’hi aproparia el reverend Armaggedon. No hi va haver sort, però intueixo que aviat hi haurà un encontre… El berenar d’inauguració va ser una pantomima feta a la mesura de la Rottenbreath, però vaig estar parlant una llarga estona amb la joveneta de cals McAnzo. La Dorothy és una preciositat i ningú diria que és filla del seu pare, perquè és intel·ligent i ha vist quin és el joc de la Rottenbreath; el Dr. McAnzo, en canvi, està totalment atrapat a les xarxes d’aquesta aranya.
[Foto: la preciosa Dorothy McAnzo]