Tarda entretinguda a Gotoshit’s House

Ahir diumenge, a la tarda, les meves germanes i jo vam passar una estona ben entretinguda i agradable. Van venir a prendre el te Mrs. Jaka i Mrs. Arare, que són encantadores. Mrs. Jaka té un do per als animals: té una vaca que anomena Katerina, amb qui ha fet una transferència especial. Mentre ens explicava com n’és d’espavilada, l’Ethel obria els ulls de bat a bat, com a taronges, suposo que imaginant-se la ròtula de l’animaló. Pobra, l’heu de perdonar, està trastocada. I Mrs. Arare va estar esplèndida: ens va portar uns quants llucets del seu mar i vam intercanviar música de Mr. Nyman. Crec que podem arribar a ser grans amigues amb les dues.

A elles ja els ho vaig explicar (o sigui que espero que em disculpin la repetició): ahir vaig intuir que entre la senyoreta Dorothy i el jove Tendersmind hi ha un cert sentiment. Sobretot ho noto als ulls d’en George, que són innocents i que expressen una devoció per la preciosa filla dels McAnzo. Ella em sembla que no està gaire segura del que sent pel xicot; l’altre dia, a la inauguració de l’Aula de Música em va confessar que el troba una mica xixerel·lo. Bé, les dones d’ara pugen més fortes i segures que abans i no estan per orgues. Però jo els hi auguro un cert futur junts… Ni que sigui per unes quantes nits de sexe… (Ai, mare de déu santíssima, què acabo de dir).

Ahir, mentre Mrs. Jaka i Mrs. Arare prenien el te amb nosaltres també va venir en Joe a veure la Caroline, que, com sempre, es va posar la pamela fúcsia que va heretar de la mamà, que tenia el mateix mal que ella, tricofàgia. I, ves per on, també van venir Miss Stopmen i Miss Bombay, que ens van portar una ampolla de ginebra. Les dues són molt aficionades al gin-tònic i ens en van preparar per a totes. L’Ethel va perdre l’oremus (encara més del que el perd habitualment) i feia tonteries. Vam acabar la reunió quan vam veure que s’anava tocant les parts mentre cridava el nom de Mr. Pshyco. No té remei…

[Fotos: el jove George Tendersmind i les amigues Stopmen i Bombay]

Diumenge a ca les Gotoshit

Avui, com cada diumenge, l’Ethel ha fet neteja de la seva col·lecció de ròtules i estampetes. Les ha escampat per la taula del menjador, en el mateix ordre de sempre, i amb el pinzell ha anat treient la pols de cadascuna, a poc a poc. Quan he tornat del jardí, ha fet una pausa i m’ha dit, mig abstreta: “Jane, ahir Mr. Psycho se’m va insinuar un altre cop… Després de l’enterrament de Mrs. Blue, va venir al jardí de casa i em va tocar el genoll…”. Mr. Pshyco és l’agutzil i enterramorts de PJVille i de vegades perd una mica la noció de la realitat, però se’m fa difícil creure el que m’explica l’Ethel; pobra, no hi toca gaire. “Em sembla que un dia d’aquests ens visitarà per demanar la meva mà. Crec que la meva ròtula li agrada molt.” I després de dir això, ha tornat a agafar el pinzell i ha continuat la neteja. Demà parlaré amb Miss Greenchamp perquè vingui ben aviat a fer el te i a llegir una mica de poesia, perquè és l’única que la centra una miqueta. A la seva edat i amb aquestes cabòries… A més, Miss Greenchamp està molt sola (l’harpia Rottenbreath li ha fet la vida impossible) i a ella també li cal companyia.

La Caroline està una mica nerviosa perquè aquesta tarda en Joe ha de venir a veure-la. No sé si farem res amb aquest parell… De vegades sento com si carregués un pes enorme a les espatlles. Ai, si pogués parlar un instant amb el reverend Armaggedon… Ni que fos veure’l un segon, de lluny… La seva saviesa és infinita i el meu cor batega cada cop que miro la fotografia que ens vam fer junts el dia de la col·lecta benèfica al jardí de Miss Stopmen i Miss Bombay…

[Fotos: Mr. Pshyco, Miss Greenchamp i el reverend Armaggedon.]