24 de gen. 2007

La tertúlia dels Farmerson

Aquesta és una setmana d’esdeveniments socials… No vull començar queixant-me, però és que, la veritat, esgota una miqueta tanta trobada social i tant posar bona cara. Ahir vaig anar a la tertúlia quinzenal de Mr. & Mr. Farmerson, els farmacèutics de PJVille, que són germans i no són aigua clara. Corre el rumor que no només s’entenen com a germans…, però, bé, no seré jo qui doni cova a les llengües viperines que habiten en aquest poble, com la de la Rottenbreath, que és un dimoniot…

Els germans Farmerson fan un gran bé per a la comunitat perquè, no tan sols ens proporcionen medicaments per al cos, sinó que ens permeten tenir cura de l’esperit en les trobades d’erudits que organitzen. Ja ho diuen: Mens sana in corpore sano. Ja se sap que no tots poden anar-hi cada dia, però regularment, en aquestes tertúlies exquisides i gratificants, em trobo Mr. Pickbirds, el bibliotecari, un home d’enteniment i d’una altura intel·lectual encomiable, però que, malauradament, és poc atractiu de físic; si no, hauria estat un candidat perfecte per a la Caroline (tot i la diferència d’edat) o, fins i tot, per a mi, si no fos perquè l’amor que sento pel reverend Armaggedon ocupa fins l’últim raconet del meu cor… (ai, reverend, quan ens podrem tornar a trobar...?). També hi assisteixen el Major Mengele, no cal dir-ho, que a banda de ser el nostre alcalde és metge de professió, i el Dr. McAnzo. El Major Mengele sempre ve acompanyat de Mr. Dramaqueen, l’oficinista de l’Ajuntament, que, fins i tot allà, a la farmàcia, ha de prendre nota dels encàrrecs del seu cap, que és un dèspota i un malfiat. En John Mengele té la tendència una miqueta acusada de voler ser el centre de la conversa i durant els seus llargs discursos no deixa que ningú l’interrompi…; si ho fas, et fulmina amb la mirada.

A la tertúlia també m’hi trobo sovint la Rottenbreath, que, tot i la seva joventut, té un tracte del tot inadequat amb els homes de mitjana edat: hauria de pensar a relacionar-se amb en Robert Dramaqueen, per exemple, que és més de la seva quinta, però és ambiciosa i coqueteja amb els homes que creu que la poden afavorir. És així com va aconseguir fer fora Miss Greenchamp de PJSchool i convertir-se en la mestressa de l’escola: enredant el Major Mengele i “arramblant” l'escot a Mr. Pickbirds i Sir Clown, l’artistòcrata de més llinatge del nostre poble. Aquesta setmana, precisament, l’harpia ens ha convidat a berenar per celebrar l’obertura de l’aula de música de l’escola… Segurament prendré la Caroline amb mi.


[Fotos: dalt, els germans Farmerson, l'harpia Rottenbreath, Mr. Pickbirds, el bibliotecari, i l'atractiu Robert Dramaqueen.]



6 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin tema es va treure a la tertulia?
De que parleu en aquest poble tan "maco" ?

;)

Gotoshit sisters ha dit...

Benvolguda Mrs. Jaka,

Normalment a la tertúlia hi treiem temes que ens interessen especialment o bé que estan relacionats amb alguna lectura. Freqüentment també decidim llegir tots el mateix llibre i després el comentem. Ahir, precisament, vam estar discutint els pros i els contres d'un llibre d'una tal Mrs. Davis, "Veure Delfos i morir", que, bé, per passar l'estona, no està malament. La tertúlia ens la va amenitzar, com sempre, el Major Mengele, que no va poder aguantar-se i va retreure la seva erudició per fer-nos una conferència sobre el món romà. Però, a mi (no sé a vostè, Mrs. Jaka) m'agraden les passions i la sang, per dir-ho d'alguna manera, i aquesta xerrada erudita em va avorrir immensament.

La seva amiga,
Jane

Anònim ha dit...

Estimada Jane, no se si vostè passa alguna vegada pel meu Bloc, (no li dic perquè ho tingui que fer) però fa uns quants posts que parlava precisament del llibre “Ver Delfos i morir” que acabava de llegir... vostè diu això de la sang i el fetge, la veritat es que com mes macabres mes m’agraden ( ejem, ejem) ara deu ni do la sang i el fetge que ens explica el llibre que ens ocupa, ho es que no van llegir el final? No? Doncs miri a un dels assassinats se’l cruspeixen en un estofat... Quien da mas !!!
Una mossegadeta vampirica !!! Ñam !!!
:[]

Unknown ha dit...

Us he conegut gràcies al bloc de la jaka, només comentar que podríem fer une stapetes de menudets amb alegria d'ultra-tomba...

Gotoshit sisters ha dit...

Benvolgut Sr. Rotondo,

Em sembla perfecta, la seva proposta. Li agrairia molt que me'n passés la recepta per escrit. Jo, si vol, li podria passar la d'un plat que la meva germana Ethel cuina de meravella: són les ròtules de vedella amb salsa de ceps caramel·litzada. Ella, pobreta, ja no està gaire bé del cap, però la mà per a la cuina l'ha conservat intacta.

Agraïda per la seva visita, el saluda la seva amiga

Jane

Gotoshit sisters ha dit...

Benvolguda Mrs. Jaka,

Celebro, amb goig, que els nostres gustos sigui tan similars... A aquests passatges em referia precisament. Quanta bellesa no hi ha en aquests passats tocats per l'emoció... Sí, vaig arribar al final i, bé, no dubtava que a vostè també era el més li havia agradat.

Seva,

Jane