21 de gen. 2007

On viuen les germanes Gotoshit?

Vista de PJVille, l'any 1932 (any de les pluges rojes)
  • A la comarca de Chatanooga, al nord-est de Myanmar, trobem PJVille, una comunitat de 132 habitants dedicats majoritàriament a la cria de vedelles i al seu sacrifici. L'escorxador local, un edifici neoromàntic de vistosos capitells amb forma de porc esgargamellat, és una de les principals atraccions turístiques. La parròquia de PJVille, Our Lord of Justice, també és una mostra del simplisme acadèmic dels primers pobladors de la zona.
  • PJVille limita al Nord amb el poble de Tearsland i al Sud amb Sillyhide. La capital més propera la trobarem a 145 Km (Deek city), per la qual cosa, el nucli de PJVille ha aconseguit reunir entre els seus moradors tots els serveis i professionals indispensables per sobreviure entre la flora i la terra agrest de Chatanooga.
  • El cementiri de PJVille, destaca per la seva singular bellesa en làpides i creus, fetes de materials insòlits com les ossamentes triturades de les vedelles que se sacrifiquen a l'escorxador municipal. Així mateix, el recinte disposa d'un total de 4 parcel·les de terreny (corresponents a antigues fosses comuns) on es cultiven les famoses Xirimoies PJ DO.

Vista del cementiri. Al fons, plantacions de Xirimoies PJ DO

3 comentaris:

Anònim ha dit...

No seran vostès cosines-germanes de la gran poetessa Emily Dickinson?

Gotoshit sisters ha dit...

Benvolgut Mr. Trapeze,

Coneixem Mrs. Dickinson per la tertúlia dels nostres afamats farmacèutics, i sabem també que va morir en el mateix segle del nostre naixement.

A l'Ethel li agrada especialment que li canti, com una cançó, el seu poema, titulat "ENSUEÑO" y que diu així:

"Para fugarnos de la tierra
un libro es el mejor bajel;
y se viaja mejor en el poema
que en el más brioso y rápido corcel

Aun el más pobre puede hacerlo,
nada por ello ha de pagar:
el alma en el transporte de su sueño
se nutre sólo de silencio y paz."

Gràcies per les seves visites i senti's benvingut qualsevol dia que desitgi. La meva germana Ethel espera amb anhel les seves estampetes.
Seva afectuosa,

Jane G.

Anònim ha dit...

M'alegra comprovar que la seva sensibilitat poètica és similar a la meva. Jo, de Mrs. Dickinson, em quedo amb aquesta estrofa:

One need not be a chamber to be haunted,
One need not be a house;
The brain has corridors surpassing
Material place

uns versos que, si em permeten dir-ho, són prou escaients per a la senyoreta Ethel.

El seu admirador,

Mr. Trapeze Artist