14 de febr. 2007

Be my Valentine!

Nostresenyor de la Santa Justícia ens empari a tots plegats! Quin dia més boig i quina setmana més encesa! Em sembla que la primavera ja s’acosta i que aquesta quaresma serà la més difícil de totes... Ja em perdonareu l'atabalamenta, però us escric després de sentir i veure coses que els meus ulls de fidel anabaptista mai haurien d’haver vist.


Avui de bon matí, quan he anat a recollir el correu a l'oficina de PJVille, -a banda d’haver-me entristit moltíssim per l’absència de notícies del R. Armaggedon-, m’he adonat que, entremig de papers i factures dels bolquers per adults de l’Ethel, hi havia un sobre rosat de mida postal sense més indicacions que “Per a Jane G.” Nerviosa i amb por que la Rottenbreath -que sempre ronda per on ensuma notícies-, he marxat cap a casa per obrir la misteriosa missiva i m’hi he trobat aquesta foto que us mostro (m'apujen els colors només de veure-la!) i, al darrera, aquesta brutesa que us transcric:


No és negra nit i la pubilla ja s’allita
Mireu com n’és de bonica la cara fina
Es posa viso, mitjons i calces de musselina
I no sap que la vull des de la primera cita

Ara em rento tendrament els abaixos
Ara m’empolso coquetona les narius
Ara tentinejo buscant als calaixos
I en treu un tronc doble com dos perdius!

Negra nit i la pubilla no s’adorm al llit
Es posa la fusta al mig com feien les bruixes
Es toca el llavi més dolç i es toca un pit
I es toca tota i cavalca entre cuixes

Mireu si n’és de marrana la pubilla
Que ja remena el detràs amb garbo
Es fa mullader de sucs a la cotilla
I mentre crida ella jo la fava m’escarbo!

Quin horror! No sé qui serà que em vol escandalitzar d’aquesta manera, però ja us dic que el pit encara em tremola i la respiració m’embogeix només de recordar aquestes frases, aquestes paraules tan plenes de lúbrica intenció cap a mi. I és que el meu malnom en aquest poble, és “la pubilla Gotoshit”, referint-se a la meva jovenesa sense un home que em festegés…

M’espanta pensar que potser algú m’estigui guaitant d’amagatotis, a la nit, quan em tanco a la meva habitació i descanso dels treballs del dia. No penseu que tinc res a veure amb la pubilla de l’escrit remaleït – ai, boca pecadora, déumosenguard!-, però de vegades si que m’entretinc a retallar fotografies que m’agraden de diaris i revistes que em porta la Caroline de l’escorxador, i em faria angúnia que algú ho sabés, per descomptat. Si el meu Valentí em vol conquerir amb aquestes estratègies tan porques, ja pot treure-s’ho del cap i anar a comprar-se aquest medicament –anunciat al Deek City Post- abans que el descobreixi i el deixi sense criadilles!

[Fotos: Un retall del Deek City Post, la marrana de la pubilla i el remei viril]

5 comentaris:

GoThiK ha dit...

Quin escàndol, i alhora, que divertit i sorprenent!! Tenen alguna casa en lloguer, al poble? La meva vida és extremament avorrida comparada amb la seva, m'agradaria viure les seves experiències, col·lecionar ròtules i aprendre a cuinar pastissos de xirimoia...
Quina enveja, germanes Gotoshit!

Gotoshit sisters ha dit...

Ai, joveneta Miss Gothik... No tot són flors i violes en aquest poble perdut de la mà de Déu, ja ho pot veure! Sens dubte, però, ens aniria molt bé poder comptar amb una ànima decidida i tendra com la seva... Hi ha una casa per llogar al costat de l'escorxador, on antigament hi vivia una tieta de Mr. Ambiciousville. Potser s'ho podria mirar, però l'escorxador queda una mica apartat del centre i no l'hi recomano...

Amb amistat,
Jane

Mr. R. Marphille ha dit...

vatúa Miss Jane!
quantes vegades s'ha llegit el poema...aposto a que moltes!..ufff, i no nota com un pessigolleig per allà sota quan els seus ulls ressegeuixen aquestes línies una i una altra vegada...?
ai Déu Meu, qui serà aquest atrevit xicot?

Gotoshit sisters ha dit...

Mr. Roi, estimat,

el veig una mica atrevit i picaró, però sabent que és un gentilhome no li tindré pas en compte!

La veritat és que si que sento certa molèstia o picassor agradable - Nostresenyor em perdoni-, però cal refrenar les temptacions per guanyar la glòria!

Per cert, vostè el nota, el pessigolleig?

Cada vegada més seva,

Jane G.

Arare ha dit...

No es pensi: les quaresmes sempre costen de passar!
Vagi amb compte quan llegeixi aquestes marranades, que la carn és dèbil. (NO, dona, no, el bistec no, l'altra, l'altra carn. Marededeusenyor, no sé pas què en farem, de vostè)