19 de febr. 2007

Visita a PPVille

Benvolguts! Quants dies sense poder comunicar-me amb vostès! I és que l’Ethel, la Caroline i jo hem estat fora, aquest cap de setmana. Hem anat a fer una visita a una gran amiga que l’Ethel té a PPVille, una amiga de la infància, d’aquelles que no es perden mai. Com ja saben, l’Ethel surt molt poc de casa, però quan va rebre carta de la Joanne, Mrs. Clifford, no ho va dubtar ni un moment: feia més de vint anys que no fèiem un viatge amb ella, i vaig estar molt contenta que es vegés amb ànims d’anar-hi.

PPVille, Pacotills Poetic Ville, està situada a tres hores de viatge de la nostra petita ciutat i podríem dir que és la seva rival per naturalesa. Com ja saben, al llarg de la història, les petites ciutats provincianes o de poques aspiracions sempre han tingut petites ciutats encara més provincianes i de poquíssimes aspiracions que els han volgut fer la competència i que han establert com una mena de duel permanent per demostrar en tot moment que són millors. És el cas de PJVille i de PPVille; aquesta última compta amb uns ciutadans molt xovinistes que a tot arreu on van canten les excel·lències de la seva vila i de la gent que hi viu i contínuament ens fan la punyeta per aconseguir, per exemple, obtenir trams de terra que ens pertanyen.

Però, bé, a banda d’aquest petit comentari, els he de dir que a PPVille viuen persones d’una gran vàlua, com la Joanne, que jugava de molt petita amb l’Ethel a destrossar les nines de drap que els regalaven amb motiu del Christmas i a ordenar les parts d’aquells cossos esfilegats en categories: cames, caps, braços, mans, orelles (si en tenien), etc. El retrobament va ser molt emotiu, perquè la Joanne ens va preparar tot de sorpreses: va recuperar la capsa on guardava els membres esquarterats i ens va ensenyar la seva col·lecció de cabells. Va ser emocionant.

Cal que dediquem un pensament a Miss Parkingirl, la jove vaquera del poble, perquè ens va acompanyar amb la seva camioneta fins a PPVille. És una jove amb molt de caràcter i canviant d’humor, però, bé, potser es podria reconduir si rebés algunes sessions de bons modals. Llàstima, però, que sigui un xic massa egoista…


[Foto: Miss Parkingirl]

5 comentaris:

jaka ha dit...

Benvolgudes amigues, celebro que s’ho hagin passat tan be amb aquest viatge, aquestes retrobades vam be per desfer malentesos i oblidar rancúnies si es que ni havia.
Tres abraçades, jaka
=:)

Arare ha dit...

Estimades germanes (no s'esfereeixin que no afegiré "en el Senyor") espero que la visió de membres (tranquil·les, que parlo de l'altre tipus de membres)espero, deia, que la visió dels membres dins la capsa no les afectés del tot (només faltaria això, ara) així com la contemplació dels cabells, que, segons com, fan una angúnia...
Rebenvingudes!

Lídia ha dit...

Senyores,

Perdonin la gosadia de dirigir-me a vostès, sense abans haver estat presentades, però la casualitat ha fet que els nostres camins es creuessin. Sí, va ser ahir al matí, vostès pel que vaig poder sentir tornaven d’un gratificant viatge a PPVille -a fe que va ser la casualitat, mai no hagués estat capaç d’escoltar una conversa-.

Una petita llibreta groga va ser la responsable que em fixés amb vostès. Va caure de la butxaca d’una de vostès, la que tenia un aire així com perdut. Quan la hi vaig retornar, me la va arrebassar d’entre le mans, la va abraçar com si fos un preciat tresor, i llavors vaig poder saber que es deia Ethel, perquè una de vostès la va amonestar; ella la va abraçar contra el seu cor com si fos un objecte irreemplaçable.

Em va cridar enormemente l’atenció la pamela que una de vostès lluïa, no creia que JPVille fos un lloc per lluïr aquest tipus de Pamelas. ¿Potser perquè tornaven d’un viatge a PPVille?

La veritat es que em van semblar tres persones interessants de conèixer, però vostès portaven pressa, i no vaig tenir ocasió de comentar-los que Miss Greenchamp, -amiga de la mamà, havien anat a escola juntes- m‘ha ofert la seva hospitalitat per acollir-me uns dies a casa seva. La mamà ho ha fet a fi de bé, vol que l‘oblidi, però ella no sap que això es impossible. Jo seré amable amb Miss Greenchamp, però oblidar-lo això no podrà ser de cap manera, el meu cor sempre........

Bé no les vull molestar amb els meus sentiments, espero tenir una nova ocasió de saludar-les.

Gotoshit sisters ha dit...

Estimades Mrs. Jaka i Mrs. Arare,

la veritat sigui dita, de tant en tant, a les meves germanes i a mi ens va molt i molt bé poder viatjar i canviar d'aires. Sobretot l'Ethel, que gairebé no es fa pipí ni es toca durant tot el viatge...

Pel que fa a la Joanne i als seus cabells i membres, la veritat és que és d'una tendresa incomparable que encara guardi aquestes relíquies, i no faci com la Caroline, que cada vegada es menja més cabells i aviat no en podré guardar ni un de record...

Ai, Nostresenyor de la Santa Justícia, baixeu!!!

Com sempre, les beso,

Jane G.

Gotoshit sisters ha dit...

Benvolguda Mrs. Lídia,

quina benaurança i quina casualitat que ens trobés de camí a casa, després del nostre viatje! I quin greu que no gosés a presentar-se, de bon grat l'hauríem convidada a prendre el tè amb nosaltres...

Em sap greu que l'Ethel l'hagi destorbat en tornar-li la seva llibreteta groga, però de vegades es violenta una miqueta quan s'apropa als desconeguts i no té mida ni control, pobrissona...

Això que em conta de la seva mamà i de la seva estada a ca Miss Greenchamp és una molt bona notícia; no dubti en venir-nos a veure desseguida que en tingui ocasió i no pateixi, que amb nosaltres podrà parlar dels seus sentiments quan vulgui...

Recordi, Mrs. Lídia, que PJVille es distingeix per una fiort sentit de comunitat i companyia i nosaltres, les Germanes Gotoshit, en estar soles a la vida, encara hi posem més atenció, en aquest aspecte.

Amb afecte,

Jane G.