21 de febr. 2007

Projectes i encàrrecs divins...

Estic emocionada! Avui he rebut carta del R. Armaggedon, que ja em tenia amoïnada amb el seu llarg silenci. M’ha escrit per anunciar-me que, aprofitant una expedició apostòlica de les seves Esclaves de la Santa Justícia a Myanmar –aquestes monges no sabeu l’enveja que em fan-, celebraran un campament anabaptista que durarà tres dies i tres nits a la vora de PJVille, just a les defores de Tearsland. M’ha confessat que està una mica nerviós de veure’m després de tant temps, però que compta amb mi com a cap de l’organització de les festes i entreteniments dels nostres feligresos. Se’m gira feina però qui la mena, és home de santa baronia i paraula que conforta…

Vist que hauré de contactar amb artistes de diverses especialitats per tal de demanar-los que treballin gratuïtament pel reverend, m’he afanyat a reunir-me amb Mr. Fregoli, el veí més artista i polivalent que tenim a la nostra comunitat. En Mikel Fregoli, d'ascendents italians (de la Toscana, em sembla) és un personatge estrany, melangiós i taciturn que només treu la seva energia creadora i sensible mitjançant extravagants pintures i retrats i proves fílmiques amb la seva vella càmera de rodar. Diu que va conèixer en Charlot i en Mr. B De Mille, un senyor molt trempat que només feia que fer experiments amb les picardies i els diners.

Així doncs, en Fregoli m’ha convidat a llimonada amarga a casa seva i jo li he portat un pastís de xirimoia perquè el tastés. La primera cosa que ha fet en veure’l ha estat fregar-se el nas amb la nata de la seva ració del pastís i posar-se a fer saltirons al meu voltant. M’he fet un fart de riure, però quan li he dit que necessitava parlar amb ell de coses serioses, ha acostat una cadira a la taula i s’ha quedat com en trànsit, ulls fixos i boca ben tancada. Jo li he explicat això del campament de les germanes, i que necessitem artistes per actuar les tres nits, i que patatim i que patatam… ell no movia res, ni una pestanya, i em deixava parlar. Fins que li he dit si li semblava bé i, despertant d’entre els seus somnis m’ha dit “si, si, és clar que si, dona”…

En fi, que hem quedat que portarà els famosos artistes travestistes Bonjee and Carfully, que fan no sé què de disfressar-se i ensenyar no sé quina cosa, a la cantant afònica Donna Mcgeersew, als Germans Stupendson, que imiten no se quins poetes polifònics, a la Berthe Mandarine, que fa un número esmolant llapis amb els abaixos, i al duet Brattolini que fan exercicis gimnàstics amb la llengua i una barra de sabó. Jo encarregaré una intervenció dels meus nanos de l’orfenat, demanaré als germans Farmerson que llegeixin poemes junt amb el bibliotecari i, finalment, suposo que haurem d’aguantar, com sempre, que la petulant de la Rottenbreath ens faci una actuació plena de farbalans i ensucramentes dels seus alumnes de l’aula de música. És que no la suporto! Vindrà acompanyada del John Mengele i es passaran la vetllada criticant el campament i les seves gents. Tant de bo torni a passar com fa un parell d’anys, que la Rotten va quedar penjada d’un xirimoier de 6 metres en trepitjar una de les trampes que mostraven els nostres petits exploradors anabaptistes!
[Fotos: Esclaves de la Santa Justícia, Mike Fregoli i el duet Brattolini]

7 comentaris:

GoThiK ha dit...

Hi podria assistir? Prometo no molestar gens!

Gotoshit sisters ha dit...

Estimada Miss Gothik,

per descomptat que pot assistir al nostre campament anabaptista! De fet, tenim un grup juvenil de noies que fan meravelles amb les seves mans - són artistes del modelat en fang de terra erma- i canten precioses cançons típiques de Chatanooga.

L'apunto al grup de voluntàries, doncs? O ens vol mostrar el seu art a les nits del campament?
Seva,

Jane G.

Poètiques ha dit...

Benvolguda Mrs. Jane,

Avui ens ha brindat una entrada memorable! Podria assitir jo també a aquesta festa per vendre poemes per encàrrec?

Seva igualment i eterna,
Poètiques

Gotoshit sisters ha dit...

Benvolguda Miss Poètiques,

em plau moltíssim que ofereixi el seu art de la paraula per les nostres activitats religioses!

Vigili el metre i música de la poesia que ens regali, no fos cas que els erudits de PJVille la titllessin de libertària poètica!

Pensi que, si no fos per Mr. Fregoli i els seus simpàtics amics, la nostra comunitat romandria aclaparada amb els versets estrafets de la Rottenbreath i els esgarips infectes del malvat Misticdogs, que de tant en tant ens ofereix una mena d'espectacle estrany amb els seus animalons dissecats a Caws Square...

L'apunto, doncs, a la nostra llista de voluntàries, amb la seguretat que serà un bon revulsiu per les nostres nits de campament.

Sempre seva,

Jane G.

trapezista ha dit...

Benvolguda senyoreta Jane:

Conec un ventríloc que fa parlar tota mena d'objectes inanimats. Estic convençut que, si vingués a PJVille, faria les delícies de la canalla local. Puc prendre'm la llibertat de parlar-li del seu festival?

El seu admirador fins a la mort,

Mr Trapeze Artist

Gotoshit sisters ha dit...

Benvolgut sempre Mr. Trapeze,

què en feia de dies que no sabíem de vostè; no cal que li digui que hem enyorat les seves paraules!

Pel que fa al nostre campament, estaríem encantades de comptar amb la presència d'un ventríloc per als orfes de l'escola parroquial, així que si ens fa el favor de parlar-hi, quedarem d'acord.

Seva afectíssima,

Jane G.

trapezista ha dit...

Benvolguda senyoreta Jane,

Em sap molt greu haver-li de comunicar que el ventríloc de qui vaig parlar-li no podrà actuar a PJVille. I és que acabo d'assabentar-me que és a la garjola. Es veu que la policia el va enxampar in fraganti quan feia pràctiques de ventrilòquia amb el cadàver de sa mare.

El seu afligit admirador,

Mr. Trapeze Artist