4 de març 2007

Dia de tertúlia

Poso a Déu per testimoni que la dimoni de Rottenbreath s’agita amb el Dr. McAnzo! Perdonin aquesta efusió que mostro així d’entrada, però avui ho he vist molt clar i he entès per què les coses van com van a PJVille. Com ja saben, de tant en tant assisteixo a la tertúlia dels germans Farmerson, a la farmàcia que regenten, per intercanviar impressions sobre literatura i història amb els erudits locals del nostre poble i, bé, avui, mentre estàvem en plena discussió, he enxampat aquella indesitjable d’alè podrit tocant el membre del doctor! Ja feia dies que ho sospitava, però aquesta tarda ho he pogut confirmar en persona i ara entenc les visites tan sovintejades del nostre metge a PJSchool, dia sí dia no... Estic esgarrifada. Hauríem de posar-nos en marxa per crear el nostre partit en pro de la moral correcta. Mr. Trapeze, necessito que quedem algun dia per començar a perfilar les funcions dels diversos membres de nostre grup. Li aniria bé venir diumenge a prendre el te amb Mr. Marphille? És urgent que en parlem.

Però, bé, els volia explicar, d’altra banda, que en aquesta ocasió hem comptat amb la participació d’en Phileas Elsidy, l’herbolari, i el seu fill, en Iuni. Ha estat una trobada molt curiosa perquè, com potser recorden, la Rottenbreath i la majoria de personatges que componen la tertúlia detesten Mr. Elsidy i el titllen de curandero, d’inconscient i d’indesitjable. El cert és que en Phileas va guarir amb les seves herbes les pústules que la Caroline va tenir arran de l’incident amb l’indesitjable Mysticdogs i li estaré eternament agraïda. Amb prudència, però sempre hi creuré, en els seus ungüents. De fet, he aprofitat la seva visita inesperada (ningú l’havia convidat, és clar) perquè miri de preparar-me alguna cosa que vagi bé per la coïssor que em produeixen els càstigs diaris que m’autoinfligeixo a la caverna pudorenca i pecaminosa que tenim totes les dones.

En Iuni Elsidy, d’altra banda, m’ha ben sorprès. Té uns ulls penetrants, una veu fonda; és tot un home. La seva cultura és tant o més extensa que la del seu pare i li auguro un futur esplèndid. Només té un petit problema: em sembla que és consumidor habitual d’alguna d’aquestes herbes que produeixen efectes estranys. Això, de tota manera, el fa estar en un estat permanent de felicitat envejable i, a jutjar per la protuberància dels pantalons, en un estat d'eufòria encara més envejable... Déu meu nostrosenyor, protegeix-me de les temptacions.
[Foto: Iuni Elsidy]

13 comentaris:

Gothik ha dit...

Cel·lebro que hagin posat això de blog per ànimes adultes perquè tot comença a pendre un rumb bastant... pecaminós!

trapezista ha dit...

Com puc refusar una invitació d'aquesta índole? Ja sap que pot comptar amb mi per a qualsevol cosa. Arribaré a PJVille amb el carruatge de les 4.

Fins aleshores,

Mr. Trapeze Artist

R. Marphille ha dit...

Mrs. Jane,
Accepto l'invitació amb molt de gust. Com ja li he comentat, el meu rebesavi Rufus R. Marphille II venia molt sovint per PJVille i sempre en parlava molt bé.
Jo no hi estat mai, només he estat a PPVille en un parell d'ocasions per viatges de negocis.
Ja tinc ganes de conèixer-la personalment a vostè, el Sr. Trapeze i a les seves entrenyables germanes.
Salutacions,
R. Marphille

Anònim ha dit...

Estimades germanes, em sap greu no poder posar-me mes sovint en contacte amb vostès, però ja saben la meva tia em vigila de prop i tinc el dia ple d'ocupaciones ajudant-la amb la casa, o llegint-li històries d'amor, si s'enteres que em connecto amb vostés i que els seus escrits tenen el caire que tenen de ben segur que em prohibira aquestes visites virtuals, esperem que no se n'enteri.

Tot esperant poder-les saludar ben aviat,

Lídia

Albert Guasch ha dit...

Com va la vida per la misteriosa i entranyable vil·la? Últimament no hi han notícies... Com va anar la trobada del diumenge?

Molts records. Albert

Arare ha dit...

Estimades germanes blogosfèriques:
... i què més?...

ÔÔ

Gotoshit sisters ha dit...

Benvolguts companys de partit i amics,

Tinc moltes coses per explicar-vos, però en aquests moments, passo per entrebancs difícils. Tan aviat com tingui una estoneta, els explicaré les novetats que em tenen segrestada en aquest silenci...

Mentrestant, rebin una forta abraçada de la seva amiga

Jane

GoThiK ha dit...

Germanes... ànims i esperem que tornin el més aviat possible..

Anònim ha dit...

Roda el món i torna a Camptodón, o a Vallromanes.

Té la mà Maria ha dit...

passa si pots, gràcies

leanan ha dit...

he descobert el seu blog fa cosa de pocs dies, i ara no hi escriuen!

Per què ho fan això?

alexreig ha dit...

El sr. pecaminós estarà encantat de de col·laborar amb mi, suposo, en el meu projecte de popularitzar la literatura dels blogs per dur-la on es mereix...molt a dalt. deixar que els autors comercials catalans deixin de viure de renta i es reinventi la poesia provinent de l'individu. espero que mentres escriu el seu relat tan dantesc i provocador, tindrà el temps suficient per contactar amb mi. visiti el meu blog monsieur, no té tanta classe com el seu però espero que amb el temps guanyi fidels tant fervents com dels que vostè en fa gal·la. atentament. www.alexreig.blogspot.com

Magda Bonet ha dit...

Benvolgudes: Encantada de saber de vosaltres, per+o ai!, sou tantes, que em costarà posar-me el dia del que us pasa, de qui sou. La meva ànima i la de la Jane Austen, diuen que son cosines germanes, però a mí la vicaría no m´agrada massa, no...
Salutacions a totes.