5 d’ag. 2007

Retorn a PJVille


Benvolguts amics, benvolgudes amigues!
Quant de temps sense poder escriure en aquest dietari personal que tantes amistats m’ha permès fer! Quant de temps sense poder explicar i apaivagar les meves incerteses, els meus neguits, les meves preocupacions! I és que el temps passa volant i les desgràcies vénen sempre no pas de dos en dos, sinó de cent en cent, de mil en mil...

H
em passat uns mesos plens de tristeses: la Caroline, la meva germana petita, va estar quatre mesos al llit per culpa de la malaltia que pateix i vam haver de vendre la col·lecció de ròtules de l’Ethel per treure alguns dinerons i pagar-li els medicaments, la qual cosa va fer que l’Ethel caigués en un estat de depressió profund. Si no en teníem prou amb això, el Major Mengele, compinxat amb la Rottenbreath, aquella maleïda gatamaula, en un intent desesperat d’afermar la seva continuïtat en el govern de la nostra vila, ens ha intentat fer fora de casa al·ludint al dret del poble a tenir una Aula de Música més gran... Com poden veure, han estat uns mesos en què he hagut d’assumir el timó de la nau amb més força i no només combatre amb constància totes les proves que Déu ens imposa, sinó també totes les malifetes de les ments humanes alimentades pel Dimoni.

Durant el temps, però, que estat caminant per aquest túnel fosc i mesquí, he vist algunes llumetes que han apaivagat el meu cor entristit. I és que, a la vida, els plaers més grans es troben en les coses petites, no troben? Una d’aquestes llumetes ha estat Mr. Serrellson, que ha tingut la brillant idea de crear una coral per recaptar dinerons per als orfes i m’ha proposat que en sigui la soprano principal. Aquest detall que ha tingut amb mi m’ha reconfortat, perquè hem començat a assajar algunes peces a casa i la Caroline ha tornat a tocar el piano. L’Ethel, d’altra banda, sembla que s’ha animat una miqueta i ha començat a fer alguns ritmes amb les dues úniques ròtules que li han quedat de la seva col·lecció, les del papà i la mamà, que no podíem vendre de cap manera pel valor sentimental que tenen. Com veuen, la nostra vida quotidiana torna poc a poc a la normalitat i espero tenir, a partir d’ara, més moments com aquest per poder intercanviar amb vostès totes les vicissituds que sorgeixen en el camí. Des d’aquí, el nostre agraïment més sincer.

7 comentaris:

Roi ha dit...

Benvolguda Sra. Jane,

No sap pas quina alegria més gran que m'ha povocat tornar a saber de vostès.
Espero que tot torni a la normalitat i que tota la comunitat pugui gaudir de la seva preuada companyia una altra vegada.

Una gran abraçada,
Roi R. Marphille

Gotoshit sisters ha dit...

Benvolgut Roi,

Jo sí que estic contenta de tornar-lo a veure per aquí. Espero que, a partir d'ara, puguem continuar les nostres converses i afermar la nostra amistat.

Afectuosament,
Jane G.

gothik ha dit...

Per fi han satisfet l'anhel de molts lectors/es amb el seu retorn!

Una gran alegria, certament.

Anònim ha dit...

Benvingudes de nou,
només que si necessiten d'alguna pianista acompanyant no dubtin en fer-m'ho saber.Em farà molta il.lusió compartir moments de música amb vostès,
Anna
capblau.blogspot.com

zel ha dit...

Benvolgudes, jo us he conegut aquest matí, llegit durant moooolta estona i a més us he recomanat, m'ho he permès, sou una joia. Salut.

Lídia ha dit...

Benvolgudes amigues, no saben l'alegria que he tingut en tornar-les a retrobar, espero que puguem novament compartir les seves penes i alegries. No dubtin que poden comptar amb la nostre comprensió.

Una afectuosa salutació,

LI

jaka ha dit...

Bones Festes xicas !!!