L'escorxador de PJVille

Volia traspassar-vos el contingut de la carta del reverend Armaggedon per a guariment i consol de les vostres turmentades ànimes, però millor me la guardo per a mi, de moment. Encara em cal rellegir-la una dotzena de vegades més per poder assimilar paraules tan sàvies i amoroses (en el sentit anabaptista de la paraula, és clar!) com les que diu al començament: "Cal un esperit ferotge per tal de fagocitar les repulsives urpes diabòliques dels nostres membres virils"

Avui, doncs, us explicaré com funciona l'economia del nostre poble. A la foto (dalt) podeu veure l'escorxador de PJVille, centre neuràlgic i font d'ingressos de la majoria d'habitants de la nostra comunitat. Fundat el 1754 per en Samuel Ambiciousville, un viatjant de comerç que es va establir a Chatanooga després de llargs viatges per les illes Antigua i Barbuda, va saber aprofitar-se econòmicament de la multitud de famílies grangeres que començaven a instal·lar-se a PJVille. La necessitat càrnica dels pobles del costat, que només conraven cereals molls i brots de jàgol, va impulsar a aquest singular personatge a crear el seu particular empori de mort bovina. Coneixedor dels ritus anabaptistes, que obliguen els botxins a resar 3 matervòbsters a cada ganivetada i a deixar que la carn s'assequi a l'aire lliure durant 7 dies i 7 hores, va convertir-se en el major proveïdor de carn kistcher (consagrada) de la zona -les barbacoes dels campaments anabaptistes de Chatanooga són recordades per la seva qualitat i santedat càrnica-.

En l’actualitat, el seu nét, Anthony Ambiciousville (foto esquerra), és qui regenta el negoci familiar i té contactes amb els diferents ramaders de la zona. Solter malcarat, bocamoll i trepa, ha perdut el sentit comunitari de l’escorxador (ja no es fan oracions conjuntes a la sala de sacrifici) i es dedica a perseguir dones i beneficis. Diuen que organitza timbes il·legals a casa seva i que aconsegueix desplomar tots els jugadors que s’hi enfronten. Malaguanyat! Per contra, té els treballadors amargats i consirosos, com la meva germana Caroline, que a causa de la seva croada per mantenir-se verge (la tricofàgia n’és una mostra), l'ha rebutjat milers de vegades i pateix els abusos laborals d’aquest brut personatge.

La Caroline, tal i com ja sabeu, treballa a la secció de desossat de vedelles, on, a cops de martell i de tallador, aconsegueix separar els fèmurs de les parts toves i comestibles kistcher. És una feina molt dura, es necessita força i concentració, i la nostra família se n’encarrega des dels temps del besavi Gotoshit. A més a més, la meva germana és l’encarregada de recollir els caps de bestiar morts de tot PJVille amb el nostre carro ritual. Aquestes dues feines fan que l’Ethel tingui la col·lecció més gran del país pel que fa a ròtules enllustrades. Les primeres que va obtenir són les del papà i la mamà – que Nostresenyor els guardi-, que la Caroline va desossar amb amor per ella. I com que jo, de tant en tant, ajudo l’extrany Mr. Psycho en les feines de condicionament del cementiri, també porto velles ròtules a l’Ethel, les seves preferides, perquè diu que fan olor de xirimoia.

[Foto: ròtula de la mamà]

Diumenge a ca les Gotoshit

Avui, com cada diumenge, l’Ethel ha fet neteja de la seva col·lecció de ròtules i estampetes. Les ha escampat per la taula del menjador, en el mateix ordre de sempre, i amb el pinzell ha anat treient la pols de cadascuna, a poc a poc. Quan he tornat del jardí, ha fet una pausa i m’ha dit, mig abstreta: “Jane, ahir Mr. Psycho se’m va insinuar un altre cop… Després de l’enterrament de Mrs. Blue, va venir al jardí de casa i em va tocar el genoll…”. Mr. Pshyco és l’agutzil i enterramorts de PJVille i de vegades perd una mica la noció de la realitat, però se’m fa difícil creure el que m’explica l’Ethel; pobra, no hi toca gaire. “Em sembla que un dia d’aquests ens visitarà per demanar la meva mà. Crec que la meva ròtula li agrada molt.” I després de dir això, ha tornat a agafar el pinzell i ha continuat la neteja. Demà parlaré amb Miss Greenchamp perquè vingui ben aviat a fer el te i a llegir una mica de poesia, perquè és l’única que la centra una miqueta. A la seva edat i amb aquestes cabòries… A més, Miss Greenchamp està molt sola (l’harpia Rottenbreath li ha fet la vida impossible) i a ella també li cal companyia.

La Caroline està una mica nerviosa perquè aquesta tarda en Joe ha de venir a veure-la. No sé si farem res amb aquest parell… De vegades sento com si carregués un pes enorme a les espatlles. Ai, si pogués parlar un instant amb el reverend Armaggedon… Ni que fos veure’l un segon, de lluny… La seva saviesa és infinita i el meu cor batega cada cop que miro la fotografia que ens vam fer junts el dia de la col·lecta benèfica al jardí de Miss Stopmen i Miss Bombay…

[Fotos: Mr. Pshyco, Miss Greenchamp i el reverend Armaggedon.]

Qui som les germanes Gotoshit?

Les germanes Gotoshit vivim en una casa allunyada del nucli del poble, en un petit monticle (Madhill) al costat del cementiri de PJVille. En aquesta foto podeu veure Gotoshit's House, abans de la pluja roja i de la combustió espontània d'en James, el nostre jardiner, que va destrossar l'ala esquerra de la casa familiar.

Jane: Tinc 37 anys una mica mal portats. Sóc mestressa de casa. M'agrada la jardineria i enterro coses; com ara animals morts i altres éssers finats per fer crèixer les meves xirimoies, que tinc plantades en un terreny de dins el cementiri. M'agrada parlar amb el Reverend Armaggedon (el pastor de Our Lord of Justice, l'esglèsia del poble del costat) que és un gran aficionat al suc de xirimoies que li preparo. Tinc cura de l’Ethel i faig el manteniment del cementiri, d’on en desenterro ossos durant la nit per tal que les xirimoies creixin millor.

__________________________________________________

Ethel: No sabem ben bé quina edat té, però és la germana gran. Poc temps després de casar-se amb un industrial de la ciutat, va tornar havent perdut les seves capacitats mentals. Col·lecciona ròtules (que li porta la Caroline de l’escorxador, quasi sempre són de vedella) i estampetes. Va començar la seva col·lecció de ròtules amb les del papà i la mamà, que van morir a poc de tornar ella de la ciutat. Encarregada de mantenir neta la vitrina de la seva col·lecció. Mai surt de casa perquè pateix agorafòbia, però sempre mira per la finestra, cap el cementiri. L'Ethel guarda una llibreteta groga de butxaca on té una llista de les persones que viuen al poble i n’esborra els noms a mida que van morint.

__________________________________________________

Caroline: 28 anys. És una dona molt bella, però pateix una malaltia que fa que s'arrenqui i es mengi els cabells: tricofàgia o tricotilomania. Per això, quan surt porta una elegant pamela per tapar les clapes que té al cap. És la que porta els diners a casa i es relaciona amb la resta de la comunitat. Treballa a l'escorxador desossant vedelles, i li porta les ròtules a la seva germana Ethel. Cada diumenge a la tarda, després de dinar, la ve a veure un noi que “la preten”, en Joe, un ramader de 32 anys, solter i amb un sol testicle. La Caroline només li diu guapo els diumenges, en veure-li els cabells, que li arrenca per menjar-se’ls en secret, a la seva cambra.