Avui ha estat un dia feliç i no puc estar-me'n d'explicar-ho! Com cada dimarts, m'he apropat a PJVille a fer les compres de mitja setmana: el pa a l'obrador Serrellson (fan unes pastes de te de xirimoia boníssimes!) i les viandes i llaunes al colmado de Mrs. Tired. Avui el seu carnisser i llangonissaire, en Peter Nolove, no hi era. Ha agafat una altra depressió i està al llit des de dimecres passat. Aquest home, alt i ben plantat, de cos cepat i mirada dolça és un tipus trist i melangiós des de la infantesa. D'ençà que el vaig deixar plantat a l'altar, ja fa molts anys, que no s'acaba de refer. Si, amics, jo també he trencat cors, abans de dedicar-me a cultivar l'esperit i a tenir cura de les meves germanes! 
I no és que no me l'hagués estimat, en Peter, no és això. Ell em portava flors tallades de les que m'agraden, -Pensiflores del cementiri, grogues-, em venia a buscar per passejar quan els pares encara vivien - Nostresenyor els tingui a la glòria- i va ser honest, cast i tendre fins el dia que li vaig dir que volia ser monja de les Esclaves de la Santa Justícia. La veritat és que conèixer el pastor d'aquesta congregació missionera, el reverend Armaggedon, em va trastocar fins al punt de sentir que el mateix Senyor em cridava a servir-lo. Els ulls clars del reverend em traspassàven de tal manera quan feia el seu sermó -al campament anabaptista que tenien les monges instal·lat a Tearsland-, que vaig decidir tallar relacions amb en Nolove i abraçar la fe dels nostres pares per anar a pescar ànimes més enllà de Chatanooga.
Afortunadament -em sap greu, però és així-, la malaltia mental de l'Ethel va recrudir-se, i em vaig haver de fer càrrec de la casa i de les seves dèries i manies, sinó a fe que hauria marxat darrera el reverend sense pensar-m'hi! Vaig estar en boca de totes les gatamaules del poble durant molts dies i, encara ara, cada vegada que em veuen sortir de l'oficina de correus amb una carta a la mà, remuguen i s'exclamen. Avui mateix, que he passat a recollir la correspondència, m'he hagut de trobar la Rottenbreath, que ja em mirava entre les factures i revistes de jardineria a veure si hi veia cartes sospitoses. Gràcies al cel no ha vist com, amb ànsia, em desava a la pitrera un sobre color crema que venia de les missions via clipper. He tingut carta del reverend! Deixeu-me-la llegir en soledat i demà us l'explico!!![Fotos: Bústia de PJVille, en Peter Nolove i la carta que he rebut avui]
2 comentaris:
Estimades germanes,
Goso presentar-me: Sóc el Comte CeDeConyisky. No s'alarrmin pel meu do de llengües. Provinc d'una família russa d'origen aristogàtic, comprenez? Sóc bell i jove, madur per fora i templat de cara. Antic tinent Hússar. Per les meves venes circula sang de Tostoiesqui... la sangre con letra entra, comprenez?
De jove vaig liderar certs progorms de notable interés i relleu,que me van proporcionar fama i fortuna verstehen? D'altra banda la meva extrema sensibilitat és legendària i prou coneguda al Caucas. Tchaikovsky és va inspirar en mi en escriure el famós vals "Quiet mepon piern ensim".
Estic segur sabran valorar això que dic. Sóc brusc i refinat. Take it or leave it, comprenez?
Tinc la secreta intenció de visitar el seu acollidor village el mes que ve per mirar de comprar una bonica finca. D'altra banda, els meus interessos fornicadors es decanten cap a l'exquisita Ms. Rottenbreath... els demano si us plau consell en aconseguir posar el meu xurruski en acció ahir millor que avui, comprenez?
No beninterpretin la meva brusquetat, ans al contrari,
Sempre seu.
Compte Fiedorovich CeDeConyinsky
Novosibirsk
Il·lustríssim Comte CeDeConyisky,
ens plau extremadament que un personatge de la seva altura i bonhomia (tot i els progorms)hagi volgut signar el nostre humil llibre de visites.
Pel seu to afectat i sinistre, em recorda un noi estupendu que en vida dels pares vaig conèixer a través de la meva germana Ethel. Coincidències que fan que encara valori més la seva fina brusquedat i la seva encantadora poliglòssia, comprenez?
Pel que fa a la seva secreta intenció d'accedir carnarlment a la Rottenbreath, l'haig de posar en avís de que ha agafat uns fongs verdosos (no comestibles) després de la seva íntima reunió amb en Major Mengele.
De tota manera, el convido a prendre un te de xirimoia perquè ens mostri la seva eina inquieta i bellugadissa a mi i a les meves germanes, que estem tan mancades de companyia masculina refinada com vosté...
Molt afectíssima,
Jane G.
Publica un comentari a l'entrada