El dia del Senyor...

"Os escribí que no os juntéis con ninguno que, llamándose hermano, fuere fornicario, o avaro, o idólatra, o maldiciente, o borracho, o ladrón; con el tal ni aun comáis" (I corintios 5:11)

He volgut escriure avui diumenge, abans de marxar a missa d'una, perquè us voldria mostrar les costums de PJVille en matèria espiritual. Tal i com ens diu el versicle que he posat dalt, -que és el tema de reflexió per avui a l'escola dominical i punt central del sermó del reverend Littleman-, se'ns recomana no compartir taula amb els falsaris i les víbores. Doncs bé, a PJVille, els diumenges, es congreguen a toc de campanes, els més grans fornicaris, escanyapobres i malànimes del poble.

Direu, potser, que tinc llengua viperina, però no suporto veure, per exemple, les cares de beata de diumenge de la Rottenbreath, de l'Eleanor McAnzo i de la Deeperthroat, que són les encarregades de la tresoreria i de portar els assumptes del reverend Littleman.

L'Alysa Deeperthroat (a la foto del costat), una vídua jove que va arribar de Deek City fa ben poquet, és l'escàndol personificat. Malforjada i de moviments extranys, ha aconseguit seduir la major part d'homes de PJVille. De vagina voraç i calentors sense mida, l'Alysa fa tremolar les bones dones i trempar els homes més sants. Diuen que, fins i tot, ha aconseguit ficar-se sota les faldilles de la sotana del reverend. Però tampoc m'extranyaria, perquè al R. Littleman, a banda dels seus llarguíssims sermons apocal·líptics, només l'interessa aconseguir calers per tal de millorar Our Lord Of Justice, la nostra parròquia i la més rica de tot Chatanooga. I l'Alyssa no para de fer crèixer la seva fortuna d'una manera ben misteriosa i carnal.

Fa ben poquet, i per tal d'expiar pecats de vanitat, orgull i luxúria, l'alcalde Mengele va fer una quantiosa donació per tal d'arranjar l'escultura de Nostresenyor -feta malbé per la darrera pluja roja- que adorna l'altar central de la parròquia. La Rottenbreath no va desaprofitar l'ocasió i va fer desviar una generosa part de les aportacions públiques per a la seva escola de música. Els mètodes, ja els sabem. Però també em recordava el reverend Armaggedon en una de les seves darreres cartes: "No se engañen, nadie se burla de Dios: al final cada uno cosechará lo que ha sembrado. El que siembra en la carne, y en la propia, cosechará de la carne corrupción y muerte. El que siembra en el espíritu, cosechará del espíritu la vida eterna." (Gal 6, 7-8)

Justícia poètica?