Avui, com cada diumenge, l’Ethel ha fet neteja de la seva col·lecció de ròtules i estampetes. Les ha escampat per la taula del menjador, en el mateix ordre de sempre, i amb el pinzell ha anat treient la pols de cadascuna, a poc a poc. Quan he tornat del jardí, ha fet una pausa i m’ha dit, mig abstreta: “Jane, ahir Mr. Psycho se’m va insinuar un altre cop… Després de l’enterrament de Mrs. Blue, va venir al jardí de casa i em va tocar el genoll…”. Mr. Pshyco és l’agutzil i enterramorts de PJVille i de vegades perd una mica la noció de la realitat, però se’m fa
difícil creure el que m’explica l’Ethel; pobra, no hi toca gaire. “Em sembla que un dia d’aquests ens visitarà per demanar la meva mà. Crec que la meva ròtula li agrada molt.” I després de dir això, ha tornat a agafar el pinzell i ha continuat la neteja. Demà parlaré amb Miss Greenchamp perquè vingui ben aviat a fer el te i a llegir una mica de poesia, perquè és l’única que la centra una miqueta. A la seva edat i amb aquestes cabòries… A més, Miss Greenchamp està molt sola (l’harpia Rottenbreath li ha fet la vida impossible) i a ella també li cal companyia. La Caroline està una mica nerviosa perquè aquesta tarda en Joe ha de venir a veure-la. No sé si farem res amb aquest parell… De vegades sento com si carregués un pes enorme a les espatlles. Ai, si pogués parlar un instant amb el reverend Armaggedon… Ni que fos veure’l un segon, de lluny… La seva saviesa és infinita
i el meu cor batega cada cop que miro la fotografia que ens vam fer junts el dia de la col·lecta benèfica al jardí de Miss Stopmen i Miss Bombay…
[Fotos: Mr. Pshyco, Miss Greenchamp i el reverend Armaggedon.]
4 comentaris:
Gràcies per la visita. Perdonin si les he escandalitzat.
Curiós, interessant, ben fet. És clar que també molt ambiciós i s'ha de veure l'evolució del bloc. Però sens dubte els blocs obren moltíssimes possibilitats i encara no les hem aprofitat totes. Sempre hi ha el risc que inventin una altra cosa -com ara els fotologs-, però els blocs tenen molt a dir encara.
El millor exemple aquest, barreja de modernitat i de classicisme literari. Enhorabona.
Benvolguts Mr. Trapezista i Mr. Violinista Celest,
En nom meu i de les meves germanes els agraïm la visita, tot esperant que un dia d'aquests ens puguem conèixer personalment. Veig que són persones entenimentades i m'agradaria convidar-los a la propera tertúlia a cals Farmerson. Voldria ensenyar-los uns documents que vam heretar dels papàs i que, de ben segur, em podran ajudar a desxifrar.
Esperant que aquest sigui l'inici d'una llarga amistat, els saluda amigablement
Jane
Serà un plaer, senyoretes Gotoshit. Quan els aniria bé?
Publica un comentari a l'entrada