8 de febr. 2007

El govern de PJVille

“En cuanto a éstos, mis enemigos, que no quisieron que yo reinase sobre ellos, traedlos acá y delante de mí degolladlos”.
Lucas 19, 27


Avui estic indignada! Acabo d’arribar de l’ajuntament de PJVille i trec fum pels queixals! Algú hauria de fer alguna cosa per tal de treure-li la poltrona al remaleït alcalde, en Major Mengele. He anat a demanar ajuda per a l’escola parroquial d’orfes de la comunitat i m’ha engegat tot dient-me que no tenim pressupost per projectes sense qualitat econòmica ni benefici patrimonial. És increïble! Porta tres mesos prometent que destinaria part dels minsos ingressos per a activitats lúdiques, fent-me fer paperassa i anant amunt i avall, perquè ara em digui això. No se n’adona que els orfes del poble necessiten empar i educació, no pas estadístiques i xifres!

Us he de contar d’on ve aquest personatge cruel i falsari que governa el nostre ajuntament des de fa prop de 7 anys. Des de la fundació de l’escorxador de PJVille, l’any 1754, -el petit assentament de colons i grangers va esdevenir oficialment vil·la federal-, la política de la comunitat es menava gràcies a la bona voluntat dels seus veïns i a la mà destra del reverend Ferguson, el missioner anabaptista que va consolar les ànimes dels primers habitants. En morir aquest il·lustre prohom, el càrrec de pastor va romandre buit prop de dos anys, ja que el Prioratz (la màxima autoritat de la nostra església) de Myanmar va patir una malaltia pecaminosa (sífilis) i no va poder enviar ningú. Aquest buit de poder i representativitat popular, va provocar que l'aleshores metge del poble, en Sam Mengele, es proclamés major honorífic davant una assemblea de sorpresos veïns, que amb les desgràcies provocades per la Primera Pluja Roja, no van saber oposar-s’hi.

La tirania d’en Sam Mengele va durar prop de 30 anys, fins que va morir al llit d’unes febres negres que li ompliren la cara de bubons pestil·lents. Va succeir-lo el seu fill Carl que, allunyat de la malèfica influència del pare, va governar mansament i sense més incidents que la venda de les terres del cementiri en una mala partida d’sfridge i la ingesta abusiva de pernil no kistcher cada diumenge. No comptàvem, però, que la sang embrutida ha de tenir via lliure en alguna generació, i el seu fill petit, en John, només complir els tres anys de vida ja prometia malifetes no gens infantils. Animat per la seva sobreprotectora mare –una gatamaula considerable-, es dedicava a espantar les altres criatures amb les seves violentes exigències. Era un malparlat i quan s’enutjava, que era sovint, cridava -vermell com un titot- tot tipus d’ultratges i insults. En John va anar creixent consentit i ple de capricis, i va deixar d’estudiar per fer-se conseller, als disset anys, de l’ajuntament de PJVille.

Va obligar el seu pare a retirar-se, dient que estava vell i xacrós per exercir d’alcalde en una sessió comunitària i que el poble no necessitava fer caritat sinó créixer en excel·lència i reconeixement. A partir d’aquest moment, en Major Mengele ha donat pas al govern més hipòcrita, interessat i especulador de la nostra història. És ben coneguda la seva afició a fer discursos i imposar-se en qualsevol conversa, acaparant les tertúlies dels Farmerson i titllant-los d’idealistes i poc pràctics. Maltracta els seus ajudants amb astúcia i mala bava, sense deixar empremtes ni senyals de la seva arrogància. No permet que ningú se li revolti i té tot el poble a la seva disposició, sempre que l'abelleix. Malparla dels uns i dels altres i se les empesca per gastar-se els ingressos municipals en activitats que li plauen especialment o que afavoreixen els seus aliats, -com la Rottenbreath o el Dr. Mc Enzo-, que no paren de rebre favors i diners per als seus capricis, com l’aula de música de PJSchool. I els orfes a prendre vent!

[Fotos: grup actual d'orfes de l'escola parroquial, l'estimat reverend Ferguson, interior de les oficines de l'ajuntament i l'arrogant John Mengele]

5 comentaris:

Anònim ha dit...

La vostra situació és ben trista, però podríeu provar de revoltar-vos... Segurament, si li tiréssiu les ròtules que tan bonament col·leccioneu li podrieu fer un mal considerable, i en el millor dels casos la mort..

Gotoshit sisters ha dit...

Benvolguda Miss Gothik,

com sempre, les seves paraules ens resulten inspiradores i plenes de sentit, però, malauradament, haurem d'esperar al mes de maig, -durant les festes de la Verge Dessecant-, que hi ha una reunió comunitària, per provar de canviar el nostre miserable govern municipal.

Prenc nota, de tota manera, dels seus deliciosos mètodes polítics. Rebi una salutació de la seva,

Jane G.

Anònim ha dit...

Per què no funden el seu propi partit polític i es presenten a les properes elecciones municipals?
Estic convençut que el seu programa, basat en uns principis morals tan ferms, hi obtindria bons resultats.

Cordialment,

Mr. Trapeze Artist
Futur votant de Gotoshit Party

Anònim ha dit...

Estimades, jo estic amb el trapezista !!! Les Gotoshit al poder !!! Les Gotoshit al poder !!!
Si convé m’empadronaré a JPville.
Seva afectissima, jaka

Gotoshit sisters ha dit...

Bentrobats Mrs. Kaka i Mr. Trapeze,

no saben com ens animen les seves propostes, i tant de bo el govern de PJVille fos propietat del dolç fer de les seves gents, com en temps del R. Ferguson!

Malauradament, en Mengele i els seus acòlits ho tenen tot lligat i ben lligat i nosaltres, ben poca cosa podem fer-hi.

L'Ethel, tot i que presenta estadis de gran lucidesa, té problemes de contenció d'esfínters i d'impulsos erògens, la Caroline cada dia té més clapes al cap i està més nerviosa, i servidora, té feina en portar la casa, criar els xirimoiers i tenir cura del cementiri. La política, doncs, la deixarem pels prohoms que desitgin canviar l'orientació de la nostra política municipal...

Els tindré informats, però, perquè sembla que es prepara una secreta revolució de les ments més brillants de PJVille...

Rebin tot el nostre afecte,

Jane G.