No ho puc evitar, estic emocionada! Demà Mr. Mysticdogs muntarà una petita mostra de les seves “creacions” a la plaça del poble, Caws Square. En Bobby Mysticdogs, per si ho volen saber, és un taxidermista molt experimentat tot i la seva jovenesa (és una mica deixat d’aspecte i això el fa més gran del que és en realitat) i dedica moltes hores a la seva feina. De fet, es passa deu hores al dia tancat a l’habitació, amb les seves eines i cadàvers d’animalons, i només surt per fer que els sis gossos que li fan companyia s’airegin una mica. Amb tanta potinga no sé com aquestes bèsties no agafen alguna cosa… De tant en tant, veus que surt esperitat cap a la muntanya i allà es troba amb el nostre pastor (el de cabres, vull dir), en George Mobbings, un pobre il·luminat, i fan petar la xerrada. Pots comptar què deuen dir.
La veritat és que aquestes trobades de dissabte m’encanten i tinc moltes expectatives amb la de demà. A PJVille les organitzem un cop cada trimestre i allà sempre tens l’oportunitat de xerrar amb els amics i, per què no dir-ho?, de fer una miqueta de safareig. La mostra es completarà, com sempre, amb un tastet de pastissos i refrescos elaborats per Mrs. Tired, la mestressa del colmado de PJVille, que pateix una mica de solitud i a qui, per aquest motiu, de tant en tant se li escapa una mica la mà amb en Bobby. A en Bobby, de fet, no li fa res que la Tired li posi la grapa, perquè és un home orgullós del seu aspecte de llobató i està encantat que les dones el magregin. Quan mira els ulls de les pobres desgraciades que cauen als seus braços, de fet ho fa per veure si hi veu reflectida la seva cara… És allò que als tractats s’anomena un narcisista, o, en cristià, un cregut.
S’ha de reconèixer que la traça que demostren les seves mans de taxidermista sembla que doni pistes del seu domini en altres camps…, això i aquella protuberància considerable que sobresurt dels pantalons de pana… Però, ai, ves, què dic, ja em perdonaran el comentari.
La veritat és que aquestes trobades de dissabte m’encanten i tinc moltes expectatives amb la de demà. A PJVille les organitzem un cop cada trimestre i allà sempre tens l’oportunitat de xerrar amb els amics i, per què no dir-ho?, de fer una miqueta de safareig. La mostra es completarà, com sempre, amb un tastet de pastissos i refrescos elaborats per Mrs. Tired, la mestressa del colmado de PJVille, que pateix una mica de solitud i a qui, per aquest motiu, de tant en tant se li escapa una mica la mà amb en Bobby. A en Bobby, de fet, no li fa res que la Tired li posi la grapa, perquè és un home orgullós del seu aspecte de llobató i està encantat que les dones el magregin. Quan mira els ulls de les pobres desgraciades que cauen als seus braços, de fet ho fa per veure si hi veu reflectida la seva cara… És allò que als tractats s’anomena un narcisista, o, en cristià, un cregut.
S’ha de reconèixer que la traça que demostren les seves mans de taxidermista sembla que doni pistes del seu domini en altres camps…, això i aquella protuberància considerable que sobresurt dels pantalons de pana… Però, ai, ves, què dic, ja em perdonaran el comentari.
[Fotos: Mr. Mysticdogs, Mrs. Tired i una de les millors creacions d'en Bobby]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada