Ahir diumenge, a la tarda, les meves germanes i jo vam passar una estona ben entretinguda i agradable. Van venir a prendre el te Mrs. Jaka i Mrs. Arare, que són encantadores. Mrs. Jaka té un do per als animals: té una vaca que anomena Katerina, amb qui ha fet una transferència especial. Mentre ens explicava com n’és d’espavilada, l’Ethel obria els ulls de bat a bat, com a taronges, suposo que imaginant-se la ròtula de l’animaló. Pobra, l’heu de perdonar, està trastocada. I Mrs. Arare va estar esplèndida: ens va portar uns quants llucets del seu mar i vam intercanviar música de Mr. Nyman. Crec que podem arribar a ser grans amigues amb les dues.
A elles ja els ho vaig explicar (o sigui que espero que em disculpin la repetició): ahir vaig intuir que entre la senyoreta Dorothy i el jove Tendersmind hi ha un cert sentiment. Sobretot ho noto als ulls d’en George, que són innocents i que expressen una devoció per la preciosa filla dels McAnzo. Ella em sembla que no està gaire segura del que sent pel xicot; l’altre dia, a la inauguració de l’Aula de Música em va confessar que el troba una mica xixerel·lo. Bé, les dones d’ara pugen més fortes i segures que abans i no estan per orgues. Però jo els hi auguro un cert futur junts… Ni que sigui per unes quantes nits de sexe… (Ai, mare de déu santíssima, què acabo de dir).
Ahir, mentre Mrs. Jaka i Mrs. Arare prenien el te amb nosaltres també va venir en Joe a veure la Caroline, que, com sempre, es va posar la pamela fúcsia que va heretar de la mamà, que tenia el mateix mal que ella, tricofàgia. I, ves per on, també van venir Miss Stopmen i
Miss Bombay, que ens van portar una ampolla de ginebra. Les dues són molt aficionades al gin-tònic i ens en van preparar per a totes. L’Ethel va perdre l’oremus (encara més del que el perd habitualment) i feia tonteries. Vam acabar la reunió quan vam veure que s’anava tocant les parts mentre cridava el nom de Mr. Pshyco. No té remei…
A elles ja els ho vaig explicar (o sigui que espero que em disculpin la repetició): ahir vaig intuir que entre la senyoreta Dorothy i el jove Tendersmind hi ha un cert sentiment. Sobretot ho noto als ulls d’en George, que són innocents i que expressen una devoció per la preciosa filla dels McAnzo. Ella em sembla que no està gaire segura del que sent pel xicot; l’altre dia, a la inauguració de l’Aula de Música em va confessar que el troba una mica xixerel·lo. Bé, les dones d’ara pugen més fortes i segures que abans i no estan per orgues. Però jo els hi auguro un cert futur junts… Ni que sigui per unes quantes nits de sexe… (Ai, mare de déu santíssima, què acabo de dir).
Ahir, mentre Mrs. Jaka i Mrs. Arare prenien el te amb nosaltres també va venir en Joe a veure la Caroline, que, com sempre, es va posar la pamela fúcsia que va heretar de la mamà, que tenia el mateix mal que ella, tricofàgia. I, ves per on, també van venir Miss Stopmen i
Miss Bombay, que ens van portar una ampolla de ginebra. Les dues són molt aficionades al gin-tònic i ens en van preparar per a totes. L’Ethel va perdre l’oremus (encara més del que el perd habitualment) i feia tonteries. Vam acabar la reunió quan vam veure que s’anava tocant les parts mentre cridava el nom de Mr. Pshyco. No té remei…[Fotos: el jove George Tendersmind i les amigues Stopmen i Bombay]
4 comentaris:
Estimades !!!
Quina vetllada mes agradable!!!
El te de xirimoia molt bo !!! I el gin tonic també !!!
Que diuen que la Ethel no se que feia ? jo no vaig veure res.
;)
Benvolguda Mrs. Jaka,
afortunadament, no va veure el moment vergonyant del que va fruir, com sempre que tenim visita, l'Ethel, Nostresenyor la perdoni...
A nosaltres ens va resultar encantadora la seva companyia, així que penso comentar a l'escola parroquial d'aquest diumenge vinent la possibilitat de que es pugui afegir al nostre grup de "Lactàncies espirituals", un grupet de dones que preparem activitats de beneficència per la parròquia.
Seva afectíssima,
Jane G.
Jo si que ho vaig veure, la marranota no parava, aixx, se l'hauria de vigilar!
lamento no haver portat rapets en lloc de llucets, que són més cars, i per tant, més apreciats (la qual cosa no vol dir que els llucets no siguin bons, però ja saben vostès com són, aquestes coses, el llucet es considera un menjaret de no res i el rapet es considera una pijada, què hi farem?)
llegeixo que preparen això de la lactància espiritual, potser la Katerina hi podria ficar cullerada (més aviat se li'n podria treure, de cullerada) ai, ves, quines coses se m'acudeixen, pobra katerina...
Que els déus les beneeixin, germanes!
Estimada Mrs. Arare,
deixim dir-li que els llucets que vam poder disfrutar el dia de la seva visita eren deliciosos i de fresca carnadura. Ni la menja més exòtica es pot comparar a un bon suquet de lluç!
Per altra banda, la Lactància espiritual que imparteix el Reverend Littleman a l'escola dominical consisteix en sentir-nos com a nenes de pit, que xumen el coneixement diví de manera innocent i golosa... res a veure amb vaques! La convocarem per la pròxima reunió, doncs.
Gràcies per les seves benediccions, que desitgem reverteixin en vosté i la seva família.
Molt afectíssima,
Jane G.
Publica un comentari a l'entrada